1.- EL TRÀNSIT A L'EDAT CONTEMPORÀNIA

  • 1- La Il·lustració.
  • 2- La crisi de l'Antic Règim.
  • 3- Ciència i art al segle XVIII.
  • 4- La Il·lustració a Espanya i a Catalunya.
  • Comentar un text històric.
  • Cròniques històriques: La il·lustració.

2.- LES REVOLUCIONS BURGESES (1.789-1.848)

  • 1- La Revolució francesa: la monarquia constitucional.
  • 2- La Revolució francesa: la Primera República.
  • 3- L'Imperi napoleònic.
  • 4- El Congrés de Viena i la Restauració.
  • 5- Liberalisme i nacionalisme.
  • 6- Les revolucions liberals.
  • 7- El romanticisme.
  • Fer cronologies paral·leles.
  • Cròniques històriques: La marsellesa.

FRÉDÉRIC CHOPIN

FRANZ LISZT

3.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

  • 1- Els orígensde la Revolució Industrial.
  • 2- El naixement de la indústria.
  • 3- La revolució dels transports i les comunicacions.
  • 4- La societat industrial.
  • 5- Els inicis del moviment obrer.
  • 6- Positivisme, realisme i arquitectura del ferro.
  • Investigar els antecedents d'un invent.
  • Cròniques històriques: El macadam.

EL FERROCARRIL

EL TREN A LA PENÍNSULA

ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS

4.- ESPANYA I CATALUNYA AL S. XIX

  • 1- La guerra del Francés.
  • 2- El regnat de Ferran VII.
  • 3- La regència de Maria Cristina.
  • 4- El regnat d'Isabel II.
  • 5- El Sexeni Democràtic.
  • 6- Economia i societat a Espanya.
  • 7- Economia i societat a Catalunya.
  • Analitzar una obra d'art.
  • Qui va matar Prim?

LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA 1

LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA 2

5.- L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME

  • 1 El nacionalisme a la darreria del segle XIX.
  • 2 L'expansió colonial.
  • 3 Els imperis colonials.
  • 4 La Segona Revolució Industrial.
  • 5 L'impressionisme i el postimpressionisme.
  • - Contrastar fonts diverses sobre un mateix fenòmen.
  • - Llibres, races i pèsols.

L'EXPANSIÓ COLONIAL 1850-1814

CHARLES DARWIN.

6.- L'INICI DEL SEGLE XX

  • 1- L'època de la pau armada.
  • 2- El desenvolupament de la guerra.
  • 3- La Revolució Russa.
  • 4- L'organització de la pau.
  • 5- L'impacte econòmic i social de la guerra.
  • 6- Les avantguardes artístiques.
  • -Descriure fets socials
  • - El naufragi del Titanic.

LA REVOLUCIÓ RUSSA.

7.- EL PERÍODE D'ENTREGUERRES I LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.

  • 1- Els anys vint.
  • 2- La crisi dels anys trenta.
  • 3- La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
  • 4- El feixisme.
  • 5- El món en guerra.
  • 6- La guerra al Pacífic.
  • Investigar les causes d'un esdeveniment històric.
  • Espionatge i contraespionatge.

8.- ESPANYA I CATALUNYA DE 1875 A 1939

  • 1. La Restauració i la crisi de 1898.
  • 2. El regnat d'Alfons XIII.
  • 3. La Segona República.
  • 4. La Guerra Civil.
  • 5. L'evolució política durant la Guerra.
  • 6. Catalunya de 1875 a 1936.
  • Comparar textos jurídics.
  • Capturats el general Godet i un gran nombre de caps i oficials.

SETMANA TRÀGICA 1.909

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

9.- EL FRANQUISME

  • 1.- La instauració del règim franquista.
  • 2.- El desenvolupament franquista.
  • 3.- L'oposició al règim.
  • 4.- La crisi del franquisme.
  • 5.- El desenvolupament econòmic a Catalunya.
  • 6.- L'antifranquisme a Catalunya.
  • Analitza un document gràfic.
  • Vencedors i vençuts.

10.- LA GUERRA FREDA

  • 1.- L'organització de la pau.
  • 2.- La divisió del món en blocs.
  • 3.- El món capitalista.
  • 4.- El món comunista.
  • 5.- LÉvolució de la Guerra Freda.
  • 6.- La fi de la Guerra Freda.
  • Analitzar testimonis escrits, visuals i orals.
  • El primer home a l'espai: Juri Gagarin.

ESTATUT DE CATALUNYA


Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus M

Viatge virtual per les Ciències Socials

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
30 anys...CATALÀ

EL NOSTRE FÒRUM

EL NOSTRE FÒRUM

QUADRES, POSTALS, PUNTS DE LLIBRE...

CIÈNCIES SOCIALS 4t D'ESO

302 comentaris:

«El més antic   ‹Més antic   201 – 302 de 302
Anònim ha dit...

Tema 6
1. Per quins països estava formada la Triple Aliança?
a) França, Rússia i Regne Unit.
b) Estats Units i Japó.
c) Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.

2. Entre quins anys va succeir la Primera Guerra Mundial?
a) 1939-1945.
b) 1936-1939.
c) 1914-1918.

3. Quin va ser el nom de l'acte mes repressiu del tsar Nicolau II?
a) L'holocaust.
b) El diumenge Sagnant.
c) El dimecres roig.

4. L'ideal de quin persontge seguia Lenin al cap del govern comunista?
a) Karl Marx.
b) Bakunin.
c) Kropotkin.

5. Quins corrent pictòric seguia Picasso?
a) Expressionisme.
b) Cubisme.
c) Surrealisme

Anònim ha dit...

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909) fou un important pedagog català. Al 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària. També va escriure l'obra que duu per títol "L'Escola Moderna", on exposa els seus principis pedagògics.

Unknown ha dit...

1. Quan li declarà la guerra Àutria a Sèrbia ?

A) El 28 de juny de 1914

B) El 28 de juliol de 1914

C) El 29 de juliol de 1914


2. Per qui van ser assesinats l’arxiduc i la seva esposa?

A) Gavriel Prinsep

B) Gavrielo Prinzep

C) Gavrilo Prinzip


3. Quan van declarà els Estats Units la guerra a Alemanya?

A) 6 d’abril de 1914

B) 8 d’abril de 1914

C) 11 de nobembre de 1918


4. Quan va demanar un armisticio Alemanya?

A) 11 de desembre de 1918

B) 11 de nobembre de 1918

C) 1 de nobembre de 1918


5. Quan s’inicià la guerra civil?

A) 1918-1920

B) 1919-1921

C) 1918-1921




Personatge:

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909) fou un important pedagog català. Al 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària. També va escriure l'obra que duu per títol "L'Escola Moderna", on exposa els seus principis pedagògics.

Unknown ha dit...

La imatge del mes es:
Sant Pau del Camp. És un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval de la ciutat de Barcelona. És un dels edificis romànics més ben conservats de la ciutat.

Campoy ha dit...

Autoavaluació tema 6

1.Quins Estats formaven part de la Triple Entesa?
a)França,Itàlia i Austria-Hongria
b)França, Rússia i Renge Unit
c)Itàlia, Rússia i Regne Unit

2.Quan es va aturar la Primera Guerra Mundial?
a)11 de setembre de 1918
b)11 de octubre de 1918
c)11 de novembre de 1918

3.Quina represió va succeir a Rússia al 1905?
a)Diumenge Sagnant
b)Dilluns Sagnant
c)Disabte Sagnant

4.Quantes víctimes va haver-hi a Alemanya?
a)1.500.000
b)2.000.000
c)2.700.000

5.Qui va ser un bon representant del cubisme?
a)Dalí
b)Picasso
c)Miró

Anònim ha dit...

Marta Perdigó

Atoavaluació Tema: 6

1)Quant hi hagué un aixecament que provocà la caiguda del tsar?

a)EL 8 d'abril de 1917
b)El 8 de març de 1917
c)El 8 de març de 1998

2) Quins bàndols es van enfrontar a la guerra civil Russa?

a) Els blancs i l'èxercit Roig
b) Els socialistes moderats i l'èxercit Roig
c)Els blanc i els socialistes moderats

3)Quines són les conseqüèmcies socials?

a) -La nova condició de la dona
-L'augemnt de la conflictivitat
-L'aparició d'una societat de
masses.
b) -La nova condició de la dona
-Pèrdues huamnes.
-L'aparició d'una societat de
masses.

c) -La nova condició de la dona
- La opinió pública
-L'aparició d'una societat de
masses.

4) El pintor més destacat del Fauvisme és:

a)Munch
b)Matisse
c)Mondrian

5)És certa aquesta afirmació: -La pintura abstracte significa un trencamnet total amb el realisme.

a)si
b)no

Anònim ha dit...

Autoavaluació tema 6:
1.- Quines aliances i acords van fer els governs al final del segle XIX i principis del segle segle XX?
a) Triple Aliança i Triple Reunió.
b) Triple Aliança i Triple Entesa.
c) Triple Aliança i Triple Comunitat.

2.- Quan es va acabar la Gran Guerra?
a) 9 de novembre de 1918.
b) 10 de novembre de 1918.
c) 11 de novembre de 1918.

3.- Per qui estava organitzat l'Exèrcit Roig?
a) Per Lenin.
b) Per Trotsky.
c) Per Kerenskij.

4.- Després de la Gran Guerra, a què va donar pas el liberalisme clàssic?
a) A l'intervencionisme.
b) Al capitalisme.
c) Al comunisme.

5.- Quin és el corrent pictòric avantguardista que descomponia els volums en formes geomètriques, mostrant les figures des de diversos punts de vista simultàniament?
a) L'expressionisme.
b) El surrealisme.
c) El cubisme.

Anònim ha dit...

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909) fou un important pedagog català. Al 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària. També va escriure l'obra que duu per títol "L'Escola Moderna", on exposa els seus principis pedagògics.

Anònim ha dit...

Ariadna Sarrats diu:
la imatge és del calustre de Sant Pau del Camp.
Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval de la ciutat de Barcelona. És un dels edificis romànics més ben conservats de la ciutat.

S ha dit...

AUTOAVALUACIÓ T6

1. Quin d'aquests moviment no pertany als avantguardistes?

a) Fauvisme
b)Realisme
c)Cubisme

2. A quin any va ser la Revolució Russa?

a)1817
b)1919
c)1917

3. Què va fer que Rússia es retirés de la guerra?

a)La Pau de París
b)La Pau de Brest-Litovsk
c)Que es convertís en la URSS

4. Qui va declarar la guerra a qui a la Primera Guerra Mundial?

a) Àustria a Sèrbia
b)Sèrbia a Austria
c) L'arxiduc austríac Fransesc Ferran al serbi Gaurilo Prinzip.

5. Quins països formaven la Triple Aliança (1882)?

a)França, Regne Unit i Rússia.
b)Alemanya, Àustria-Hongria i França
c)Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.

-Sara Domingo Agustín

Anònim ha dit...

olga gil
autoavaluació
1- Quins països formavan part de la triple aliança?
a) França, Rússia i Regne Unit
b) Alemanya, Austria-Hongria i Itàlia
c) Rússia, França i Itàlia
2- Qui dirigia el govern provisional?
a) Alexander Kerenskij
b) Brest-Litovsk
c) Nicolau II
3- Qui va ser un pintor del moviment surrealista?
a) Miró
b) Matisse
c) Dalí
4- Quin any va ser proclamada la URSS?
a) 1923
b) 1922
c) 1920
5- Quines nacions van sorgir de l'imperi austrohongares?
a) Àustria, Hongria, txecoslovàquia i Iugoslavia
b) Àustria Polonia i Alemanya
c) cap de les dues respostes anteriors

Anònim ha dit...

AUTOAVALUACIÓ TEMA 6:

1.- Quina és la data del assassinats de l'arxiduc i la seva esposa?
a) el 28 de Juliol de 1914
b) el 28 de Juny de 1918
c) el 28 de Juliol de 1914

2.- Quins altres noms equivalen a la Primera Guerra Mundial
a) Gran Guerra
b) Guerra total
c) les dues anteriors són correctes

3.- Què signifiquen les sigles URSS?
a) Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
b) Unió de Repúbliques Soviétiques Socialistes.
c) Unió de Representnts Soviètics i Socialistes.

4.- Quin pintor pintava expressionisme?
a) Matisse
b) Kirchner
c) Klee

5.- Severini era un pintor, on pintava obres...
a) subrrealistes
b) abrstractes
c) futuristes

Anònim ha dit...

AUTOAVALUACIÓ T6

1. Quan va esclatar la primera guerra mundial?
a- 1912
b- 1914
c- 1918

2. Quin va ser el principal motiu que va desencadenar aquesta guerra?
a- La rivalitat d'Àustria i Sèrbia pel control d' Albània.
b- La visita de l'arxiduc Francesc Ferran a Bòsnia i Hercegovina.
c- L'assassinat de l'arxiduc i la seva esposa.

3. Potències principals en la Gran Guerra:
a- Turquia, Austrohongria i Alemanya.
b- Rússia, Regne Unit i Japó.
c- Alemanya, França i Itàlia.

4. Amb què va acabar el conflicte?
a- La Rev. Russa
b- La guerra submarina
c- La proclamació de la República.
d- La pau de Brest-Litovsk.

5. Quin moviment pictòric va trencar la tradició de l'art europeu?
a- Les avantguardes artístiques.
b- L'escultura cinètica.
c- L'art primitiu i exòtic.


Cristina Paez.

Anònim ha dit...

Autoavaluació:
Tema6:
1.-Quins països van fromar la Triple Aliança?
a)Itàlia, França i Alemanya.
b)Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
c)Àustria-Hongria, França i Rússia.
2.-Quins països van construir la Triple Entesa?
a)França, Rússia i Regne Unit.
b)França, Itàlia i Regne Unit.
c)França, Alemanya i Regne Unit.
3.-Com es pot anomenar la Primera Guerra Mundial?
a)Petita Guerra.
b)Gran Guerra.
c)Guerra Gran.
4.-Qui organitzava l'Exèrcit Roig?
a)Trotsky.
b)Lenin.
c)Antic ordre.
5.-Quin país va tenir més víctimes en la Gran Guerra?
a)Alemanya.
b)França.
c)Rússia.

Anònim ha dit...

AUTOAVALUACIÓ TEMA 6
(Sara Culubret Belsa)

1. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial?
a) 28 de juliol de 1912
b) 28 de juliol de 1914
c) 28 de juliol de 1917

2. Quan va ser assaltat el Palau d’Hivern de Sant Petesburg?
a) 8 de novembre de 1917
b) 9 de novembre de 1917
c) 9 de desembre de 1917

3. Els catorze punts de…
a) Willson
b) Wilsson
c) Wilson

4. El fauvisme aplicava els colors…
a) barrejant-los sobre la tela.
b) de tons grisos.
c) amb total llibertat.

5. De la mà del nord-americà Calder, van sorgir…
a) les escultures de formigó.
b) les escultures cinètiques.
c) les escultures de fusta.

Anònim ha dit...

AUTOAVALUACIO TEMA 6

1. Per quins 3 països estava formada la Triple Aliança?
a. França, Rùssia, i Regne Unit.
b. Alemanya, Àustria-Hongria, i Italia.
c. Àustria-Hongria, Regne Unit i Itàlia.

2. Qui va respondre amb la guerra submarina?
a. Gran Bretanya.
b. Lusitània.
c. Alemanya.

3. Quan come´ça la Revolució Russa?
a. 18 de març de 1817.
b. 9 de febrer de 1917.
c. 8 de març de 1917.

4. Quin pintor va ser important en el fauvisme?
a. Matisse.
b. Picasso.
c. Dalí.

5. Que va surgir a l'escultura?
a. Estructures cinètiques.
b. Estructures endefinides.
c. No va canviar.

Anònim ha dit...

AUTOAVALUACIÓ TEMA 6

1.- Quin d’aquests països no van formar part de la Triple Aliança?
a) Italia.
b) Alemanya.
c) Regne Unit.

2.- Quin d’aquests països no van formar part de la Triple Entesa?
a) França.
b) Rússia.
c) Austria-Hongria.

3.-El tzar Nicolau II…
a) Reprimia amb duresa la població pobra.
b) Va interessar-se pels problemas dels camperols.
c) Dirigia el govern justament.

4.- Qui va ser el líder dels bolxevics?
a) Lenin.
b) Trotsky.
c) Alexander Kerenskij.

5.- La hiperinflació és…
a) Una gran baixada dels preus.
b) Una gran pujada dels preus.
c) Una millora de l’economia.

Elena Parra Crespo

Anònim ha dit...

Autoavaluació T.6



1. Quina és la data de l’aixecament que provocà la caiguda del tsar?

a) 8 de maig de 1917
b) 8 de maig de 1918
c) 8 de març de 1917

2. EL nom complet de Wilson és:

a) Thomas Woodrow Wilson
b) Thomas Wodrow Wilson
c) Tomas Woodrow Wilson

3. Quines noves nacions va donar origen l’Imeri Austrohongarès:

a) Aústria, Hongria, Txecoeslovàquia i Iugoslàvia.
b) Rússia, Hongria, Txecoeslovàquia i Iugoslàvia.
c) Prússia, Hongria, Txecoeslovàquia i Iugoslàvia.

4. Quina de les seguents definicions és falsa

a) Le Corbusier, era un arquitecte francès
b) Bauhulus era una escola alemanya.
c) Frank Lloyd Wright era un arquitecte sud-americà.

5. El futurisme va ser impulsat per:
a) Balla, Bochins, Serven.
b) Balla Boccini , Seriveni
c) Balla, Boccini, Severini.

Anònim ha dit...

AUTOAVALUACIÓ

1.- Qui va assassinar a trets a l'arxiduc austríac i a la seva esposa?
a)Gavrilo Prinzip
b)Prinzip Gavrili
c)Gabriel Prinzipe

2.- Quan va participar Japó en la guerra?
a)1915
b)1914
c)1913

3.- Quin any va succeí el Diumenge Sagnant?
a)1906
b)1904
c)1905

4.- Quan ens va formular el programa dels Catorze Punts?
a)El gener de 1918
b)L'abril de 1919
c)El febrer de 1919

5.- Quin d'aquests no és un corrent pictòric avantguardista?
a)Fauvisme
b)Futurama
c)Surralisme

Anònim ha dit...

el comentari d'abans era meu, Danilly Condori

Anònim ha dit...

Aquest personatge és Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, País Basc 1895 - Madrid 1989 ) fou una dirigent obrera espanyola, coneguda com a Pasionaria , una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Va participar en la vaga d'agost de 1917 i va assistir al Primer Congrés del seu partit en 1923. Va ser escollida membre del Comitè Central del seu partit el 1930, i un any després va ser empresonada.

Va encapçalar el moviment Socors Vermell a favor de les víctimes de la repressió després de la Revolució d'Astúries en 1934. Va intervenir en el Setè Congrés Internacional Comunista. En 1936 va ser triada diputada per Astúries. Després de la derrota de les tropes republicanes en 1939, va haver d'exiliar-se i va buscar asil polític a la Unió Soviètica, França i Amèrica. Durant l'exili va exercir com secretària del PCE (1942-1960). A la mort de José Díaz, va ocupar la presidència del partit. Després de la mort de Francisco Franco, va tornar a Espanya l'any 1977, i aquell mateix any, en les primeres eleccions de la democràcia, va ser escollida diputada al Congrés dels Diputats per Astúries. Va Continuar compromesa amb les idees del seu partit i políticament activa fins a la seva mort, el 1989.

Campoy ha dit...

Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, País Basc 1895 - Madrid 1989 ) fou una dirigent obrera espanyola, coneguda com a Pasionaria , una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Va participar en la vaga d'agost de 1917 i va assistir al Primer Congrés del seu partit en 1923. Va ser escollida membre del Comitè Central del seu partit el 1930, i un any després va ser empresonada.

Va encapçalar el moviment Socors Vermell a favor de les víctimes de la repressió després de la Revolució d'Astúries en 1934. Va intervenir en el Setè Congrés Internacional Comunista. En 1936 va ser triada diputada per Astúries. Després de la derrota de les tropes republicanes en 1939, va haver d'exiliar-se i va buscar asil polític a la Unió Soviètica, França i Amèrica. Durant l'exili va exercir com secretària del PCE (1942-1960). A la mort de José Díaz, va ocupar la presidència del partit. Després de la mort de Francisco Franco, va tornar a Espanya l'any 1977, i aquell mateix any, en les primeres eleccions de la democràcia, va ser escollida diputada al Congrés dels Diputats per Astúries. Va Continuar compromesa amb les idees del seu partit i políticament activa fins a la seva mort, el 1989.

Anònim ha dit...

Dolores Ibárruri Gómez, llamada La Pasionaria (1895 – 1989), fue una política española.


La Pasionaria destacó como dirigente política en las segunda república española y en la Guerra Civil. Dirigente histórica dirigente del Partido Comunista de España. A su lucha política unió la lucha por los derechos de las mujeres para demostrar que las mujeres, fuesen de la condición que fuesen, eran seres libres para elegir su destino.

Anònim ha dit...

Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, País Basc 1895 - Madrid 1989 ) fou una dirigent obrera espanyola, coneguda com a Pasionaria , una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Va participar en la vaga d'agost de 1917 i va assistir al Primer Congrés del seu partit en 1923. Va ser escollida membre del Comitè Central del seu partit el 1930, i un any després va ser empresonada.

Anònim ha dit...

Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, País Basc 1895 - Madrid 1989 ) fou una dirigent obrera espanyola, coneguda com a Pasionaria , una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Va participar en la vaga d'agost de 1917 i va assistir al Primer Congrés del seu partit en 1923. Va ser escollida membre del Comitè Central del seu partit el 1930, i un any després va ser empresonada.

Anònim ha dit...

personatge:

Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, País Basc 1895 - Madrid 1989 ) fou una dirigent obrera espanyola, coneguda com a Pasionaria , una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Va participar en la vaga d'agost de 1917 i va assistir al Primer Congrés del seu partit en 1923. Va ser escollida membre del Comitè Central del seu partit el 1930, i un any després va ser empresonada.

Va encapçalar el moviment Socors Vermell a favor de les víctimes de la repressió després de la Revolució d'Astúries en 1934. Va intervenir en el Setè Congrés Internacional Comunista. En 1936 va ser triada diputada per Astúries. Després de la derrota de les tropes republicanes en 1939, va haver d'exiliar-se i va buscar asil polític a la Unió Soviètica, França i Amèrica. Durant l'exili va exercir com secretària del PCE (1942-1960). A la mort de José Díaz, va ocupar la presidència del partit. Després de la mort de Francisco Franco, va tornar a Espanya l'any 1977, i aquell mateix any, en les primeres eleccions de la democràcia, va ser escollida diputada al Congrés dels Diputats per Astúries. Va Continuar compromesa amb les idees del seu partit i políticament activa fins a la seva mort, el 1989.



Andrea Murillo Saura

Anònim ha dit...

El persaonatge es:
Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, País Basc 1895 - Madrid 1989 ) fou una dirigent obrera espanyola, coneguda com a Pasionaria , una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Va participar en la vaga d'agost de 1917 i va assistir al Primer Congrés del seu partit en 1923. Va ser escollida membre del Comitè Central del seu partit el 1930, i un any després va ser empresonada.

Anònim ha dit...

Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, País Basc 1895 - Madrid 1989 ) fou una dirigent obrera espanyola, coneguda com a Pasionaria , una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Va participar en la vaga d'agost de 1917 i va assistir al Primer Congrés del seu partit en 1923. Va ser escollida membre del Comitè Central del seu partit el 1930, i un any després va ser empresonada.

Anònim ha dit...

Núria Codina


Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, País Basc 1895 - Madrid 1989 ) fou una dirigent obrera espanyola, coneguda com a Pasionaria , una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Va participar en la vaga d'agost de 1917 i va assistir al Primer Congrés del seu partit en 1923. Va ser escollida membre del Comitè Central del seu partit el 1930, i un any després va ser empresonada.

Va encapçalar el moviment Socors Vermell a favor de les víctimes de la repressió després de la Revolució d'Astúries en 1934. Va intervenir en el Setè Congrés Internacional Comunista. En 1936 va ser triada diputada per Astúries. Després de la derrota de les tropes republicanes en 1939, va haver d'exiliar-se i va buscar asil polític a la Unió Soviètica, França i Amèrica. Durant l'exili va exercir com secretària del PCE (1942-1960). A la mort de José Díaz, va ocupar la presidència del partit. Després de la mort de Francisco Franco, va tornar a Espanya l'any 1977, i aquell mateix any, en les primeres eleccions de la democràcia, va ser escollida diputada al Congrés dels Diputats per Astúries. Va Continuar compromesa amb les idees del seu partit i políticament activa fins a la seva mort, el 1989.

Anònim ha dit...

Práxedes Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, Rioja 1825 - Madrid 1903), polític i reconegut orador espanyol. President del consell de Ministres (1871-1872) i President del govern Espanyol (1874-1874), (1881-1883), (1892-1895), (1897-1899) i (1902-1902).

En la seva joventut abraçà idees força revolucionàries per la seva època però evolucionà cap el liberalisme democràtic.Va estudiar la carrera d'enginyer de camins però mai la va exercir i es va dedicar al periodisme i la política.

A partir de 1871 va ser vàries vegades president del govern espanyol dintre de l'alternància de poder pactada amb Cánovas del Castillo.

Va participar en la política espanyola dins del Partit Liberal prenent algunes mesures avançades entre les que destaca la reimplantació definitiva, el 1890, del sufragi universal (exclusivament masculí)

L'assassinat de Cánovas el 1897 el va retornar al poder i durant la guerra angloamericana per les colònies espanyoles va decidir intervenir militarment malgrat que sembla que era conscient de la completa supremacia dels Estats Units. El Tractat de París de 1898 va representar la pèrdua d'aquestes darreres restes de l'imperi colonial espanyol i l'opinió pública el va fer el gran responsable de la desfeta amb la qual cosa es retirà de la política.

Núria Codina Garcia

Arnau Gaona ha dit...

Práxedes Mateo Sagasta y Escolar (Torrecilla en Cameros, 21 de julio de 1825 - Madrid 5 de enero de 1903) fue un ingeniero de caminos y político español, miembro del Partido Liberal, de matiz progresista, siete veces Presidente del Gobierno en el período comprendido entre 1870 y 1902 y famoso por sus dotes retóricas.

sergi ha dit...

la imatge del mes és:

IGLESIA DE SANT CLIMENT DE TAÜLL

Es el máximo exponente del románico en la provincia de Lérida. Está situada a la entrada del pueblo y fue consagrada en el año 1123.

sergi ha dit...

El persontage és:
Práxedes Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, La Rioja 1825 - Madrid 1903), polític i reconegut orador espanyol. President del consell de Ministres (1871-1872) i President del govern Espanyol (1874-1874), (1881-1883), (1892-1895), (1897-1899) i (1902-1902).

Anònim ha dit...

Sant Climent de Taüll

Sant Climent de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll al terme municipal de la Vall de Boí.

L'església fou consagrada el 10 de desembre de 1123. La seva planta de basílica perfecta amb tres naus contrasta amb el sostre de fusta, construcció ja passada de moda i substituïda a l'època per la volta de pedra. Això es podria considerar com un fet anacrònic. Per altra banda, la decoració llombarda del exterior situa a l'església en una modernitat que s'havia estès ja per les regions italianes de Mantua i Verona.

És de planta basilical amb tres naus, un absis i dues absidioles, més una torre situada a la façana meridional cap a l'orient, molt a prop dels absis. Les naus convergeixen lleugerament cap a la capçalera. L'estructura de l'edifici és rústica, amb la pedra dels murs sense tallar. Aquests no tenen finestres, sent els seus vans les portes, la de migdia i d'occidental (més la que dóna accés a la torre). La construcció de la coberta és molt primitiva i rústica. Les bigues estan superposades i esteses de mur a mur sense atirantar, formant així una armadura central des d'on es distribueixen les altres bigues que sostenen el sostre.


Les naus estan dividides per tres columnes. No tenen finestres a l'exterior. Les columnes son cilíndriques, fetes de pedra amalgamada. Algunes surten directament des del terra mentre que d'altres s'assenten sobre una basa molt simple. En la part superior estan adornades amb un collarí, típica decoració llombarda, sobretot d'exteriors. Aquestes columnes no tenen capitells i estan rematades amb àbacs molt senzills sobre els quals s'assenten els arcs. Sobre els arcs s'eleva el mur que té la suficient altura per donar lloc als dos vessants de la teulada.

La capçalera està composta per un absis central i dos laterals més petits (absidioles). En aquest cas s'ha fet servir la volta. En les arcuacions i finestres s'observa una tasca de pedra tallada millor i més cuidada.


Els murs no tenen cap ornamentació i sol es veuen interromputs pels vans de les portes. En els absis s'aplica una decoració llombarda molt simple i harmoniosa. L'absis central està decorat per grups de quatre arcs cecs, dobles, separats per mitges columnes. Sobre ells corre un fris com el que s'ha vist en algunes de les columnes de l'interior. El tram central té una finestra i sobre els laterals hi ha sengles vans en forma d'ull de bou. Les absidioles també porten la mateixa decoració llombarda, però amb grups de tres arcs cecs en lloc de quatre. Tenen una finestra cada un.


La torre campanar és quadrada i està exempta, encara que edificada molt a prop del gruix de l'edifici, a l'angle del mur sud al costat de la capçalera. És alta i esvelta com totes les torres llombardes aixecades a la vall de Boí. Correspon al grup de torres contemporànies de les italianes edificades el segle XII, que es van construir molt més elegants que les de l'etapa anterior.

Consta de cinc pisos assentats sobre un sòcol massís bastant alt. A les quatre cares de cada pis es repeteix la mateixa decoració i el mateix nombre de finestres. Al sòcol hi ha una sola finestra més els cinc arcs cecs. A la resta de pisos varia el nombre de finestres, separades per columnetes. El seus capitells estan disposats perpendicularment al mur de la torre. Els tres últims pisos porten a manera d'imposta una decoració com la dels absis. Al fris superior hi ha incrustacions de ceràmica i amb un color diferent del de la pedra.





[edita] Pintures murals romàniques
En el seu origen tota l'església va estar revestida amb decoració policromada, les parets de les naus, l'absis, i les columnes. S'han conservat a través dels segles les pintures de l'absis central, d'una de les absidioles i de les claus dels altres arcs. Aquestes pintures van ser traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya per protegir-les i conservar-les adequadament. Les de l'absis central van ser reproduïdes in situ amb còpia exacta. Els artistes són anònims però el mestre que va pintar l'absis central és reconegut al món artístic com el mestre de Taüll. Es distingeix com un pintor molt ben format que domina les tècniques i que coneix la iconografia que hi havia a l'ús a l'època. L'altre pintor continuador de l'obra a les absidioles és de menor categoria.

Núria Codina Garcia

Andrea Augusto ha dit...

Práxedes Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, La Rioja 1825 - Madrid 1903), polític i reconegut orador espanyol. President del consell de Ministres (1871-1872) i President del govern Espanyol (1874-1874), (1881-1883), (1892-1895), (1897-1899) i (1902-1902).

En la seva joventut abraçà idees força revolucionàries per la seva època però evolucionà cap al liberalisme democràtic.

Va estudiar la carrera d'enginyer de camins però mai la va exercir i es va dedicar al periodisme i la política.

A partir de 1871 va ser diverses vegades president del govern espanyol dintre de l'alternància de poder pactada amb Cánovas del Castillo.

Va participar en la política espanyola dins del Partit Liberal prenent algunes mesures avançades entre les que destaca la reimplantació definitiva, el 1890, del sufragi universal (exclusivament masculí)

L'assassinat de Cánovas el 1897 el va retornar al poder i durant la guerra angloamericana per les colònies espanyoles va decidir intervenir militarment malgrat que sembla que era conscient de la completa supremacia dels Estats Units. El tractat de París de 1898 va representar la pèrdua d'aquestes darreres restes de l'imperi colonial espanyol i l'opinió pública el va fer el gran responsable de la desfeta amb la qual cosa es retirà de la política.

Elena García Carnero ha dit...

Aquest personatge és Práxedes Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, Rioja 1825 - Madrid 1903), polític i reconegut orador espanyol. President del consell de Ministres (1871-1872) i President del govern Espanyol (1874-1874), (1881-1883), (1892-1895), (1897-1899) i (1902-1902).

Artur Mir ha dit...

Hola Jaume.
La imatge del mes.

Sant Climent de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll al terme municipal de la Vall de Boí. L'església fou consagrada el 10 de desembre de 1123. La seva planta de basílica perfecta amb tres naus contrasta amb el sostre de fusta, construcció ja passada de moda i substituïda a l'època per la volta de pedra. Això es podria considerar com un fet anacrònic. És de planta basilical amb tres naus, un absis i dues absidioles, més una torre situada a la façana meridional cap a l'orient, molt a prop dels absis. Les naus convergeixen lleugerament cap a la capçalera. L'estructura de l'edifici és rústica, amb la pedra dels murs sense tallar. Aquests no tenen finestres, sent els seus vans les portes, la de migdia i d'occidental (més la que dóna accés a la torre). La construcció de la coberta és molt primitiva i rústica. Les bigues estan superposades i esteses de mur a mur sense atirantar, formant així una armadura central des d'on es distribueixen les altres bigues que sostenen el sostre.

Artur Mir de la Concepción

Eduard ha dit...

Práxedes Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, La Rioja 1825 - Madrid 1903), polític i reconegut orador espanyol. President del consell de Ministres i President del govern Espanyol.

Eduard ha dit...

Imatge del mes:

Sant Climent de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll al terme municipal de la Vall de Boí.

Artur Mir ha dit...

Hola Jaume.
La imatge del més.

L'atribut pantocràtor, es va aplicar a Zeus a la mitologia grega. En la cultura cristiana s'utilitza per referir-se al Déu Pare omnipotent o a Crist.

En concret, en l'art bizantí i romànic, amb el terme pantocràtor es designa la imatge amb què es representa el Totpoderós, Pare i Fill, és a dir, Creador i Redemptor. També rep el nom de Maiestas Domini. La figura, sempre majestàtica, mostra a una o una altra persona divina en similar actitud: amb la mà dreta aixecada per donar la benedicció i tenint a l'esquerra els Evangelis o les Sagrades Escriptures. En ocasions, es representa només el bust; altres vegades, la figura completa entronitzada que, quan es tracta del Pare, sosté als seus genolls a Crist fill.
Curisament, està representat a l'esglèsia de Sant Climent de Taüll.

Artur Mir de la Concepción.

Sara Culubret belsa ha dit...

AUTOAVALUACIÓ TEMA 8
(SARA CULUBRET BELSA)

1. QUAN S'INICIAVA EL PERÍODE DE LA RESTAURACIÓ?
a) DARRERIA DE 1874
b) GENER DE 1874
c) GENER DE 1875

2. QUINES COLÒNIES VA PERDRE ESPANYA EL 1898?
a) CUBA, FILIPINES, HAWAII
b) PUERTO RICO, CUBA, FILIPINES
c) CUBA, PEURTO RICO, VENEZUELA

3. EL 30 DE GENER DE 1930, ALFONS XIII...
a) ... VA ABANDONAR ESPANYA
b) ...OBLIGÀ PRIMO DE RIVERA A DIMITIR
c) ... INSTAURÀ UNA DICTADURA PERSONAL

4. QUI VA GUANYAR LES ELECCIONS DEL FEBRER DE 1936?
a) LA CEDA
b) EL FRONT POPULAR
c) EL PARTIDO CONSERVADOR

5. QUÈ ES VA DESSENVOLUPAR ENTRE 1888 I 1906?
a) L'ART MODERNISTA
b) LA RENAIXENÇA
c) EL REGNAT D'ALFONS XIII

Arnau Gaona ha dit...

Sant Climent de Taüll (San Clemente de Tahull) es una iglesia románica de planta basilical perfecta que se encuentra en Taüll (Tahull, en castellano), en el municipio de valle de Boí, provincia de Lérida, España.

Elena García Carnero ha dit...

La imatgedel mes és l'església Sant Climent de Taüll. És una església romànica de la localitat de Taüll al terme municipal de la Vall de Boí. És de planta basilical amb tres naus, un absis i dues absidioles, més una torre situada a la façana meridional cap a l'orient, molt a prop dels absis. Les naus convergeixen lleugerament cap a la capçalera. L'estructura de l'edifici és rústica, amb la pedra dels murs sense tallar. Aquests no tenen finestres, sent els seus vans les portes, la de migdia i d'occidental (més la que dóna accés a la torre). La construcció de la coberta és molt primitiva i rústica. Les bigues estan superposades i esteses de mur a mur sense atirantar, formant així una armadura central des d'on es distribueixen les altres bigues que sostenen el sostre.

Anònim ha dit...

OLGA GIL
AUTOVALUACIO T-8
1 Quines va ser les conseqüècies de la guerra civil?
a) atur
b) crisi economica i divisió socila entre d'altres.
c) demòcracia per a tots.
2 Qui era Alfons XIII?
a) fill d'Isabel II
b) fill d'Alfons XII
c) cap de les respostes anteriors
3 Quines colonies es van perdre(Espanya) degut a l'implicació dels Estats Units?
a) Cuba, Puerto Rico i Filipies
b) les canarias i les balears
c) algunes illes del Marroc
4 Que li pasa al rei quan hi havia una restauració?
a) no podia votar
b) aava a l'exili
c) el matavan
5 Què significan les sigles CEDA?
a) comunitat economica de Andalusia
b) Confederació Española de Derechas Autónomas
c) Cooperació Española de aturats

Elena García Carnero ha dit...

Autoavaluació tema 8:

1.- Quan va signar Espanya la pau de París?
a) Desembre de 1898
b) Gener de 1898
c) Febrer de 1898

2.- Qui va obligar Primo de Rivera a dimitir?
a) Alfons XI
b) Alfons XII
c) Alfons XIII

3.- Qui va guanyar les eleccions de juny de 1931?
a) Els socialistes i els republicans
b) Els socialistes i els de dretes
c) Els socialistes i els partidaris de la monarquia

4.- Com s'anomenava el Front Popular a Catalunya?
a) Front de Dretes
b) Front d'Esquerres
c) Front Republicà

5.- Quan es va acabar la dictadura de Franco?
a) El 1973
b) El 1974
c) El 1975

Anònim ha dit...

Autoavaluació tema 8
Ariadna Sarrats

1. Lluís Companys va ser detingut per...?
a)Autoritats franquistes
b)Nazis
c)Francesos

2. A la guerra civil, quants exiliats hi va haber?
a)450.000
b)540.000
c)400.500

3. Quant es va rebel.lar l'exèrcit Àfrica?
a)El 18 de juny de 1936
b)El 17 de juny de 1936
c)El 17 de juliol de 1936

4. Quan s'aprovà l'estatut d'Autonomia de Catalunya?
a)1932
b)1933
c)1934

5. Qui va convocar una vaga general revolucionaria?
a)POUM
b)FAI
c)UGT i CNT

Anna Delprat i Rodríguez ha dit...

Autoavaluació Tema 8:
1.-Quin partit fundà Alejandro Lerroux?
a)El partido Socialista Obrero Español.(PSOE)
b)El Partido Republicano Radical.
c)La Unión General de Trabajadores.(UGT)
2.-Qui va intervenir en la Guerra de Cuba?
a)Els Estats Units.
b)El Japó
c)La Gran Bretanya.
3.-A on es produí la Setmana Tràgica?
a)Madrid.
b)València.
C)Barcelona.
4.-Quan neix la Segona República Española?
a)14 d'abril del 1931.
b)14 d'abril del 1930.
c)14 de juny del 1931.
5.-Qui va construir l'hospital de Sant Pau i el Palau de la Música?
a)Josep Puig i Cadafalch.
b)Antoni Gaudí.
c)Lluís Domenech i Muntaner.

Andrea Augusto ha dit...

AUTOAVALUACIÓ TEMA 7

1.- El 24 d'octubre de 1929...
a) ... va augmentar molt la activitat industrial.
b) ... la borsa de New York va fer fallida.
c) Franklin Delano Roosevelt va guanyar les eleccions presidencials.

2.- Que signifiquen les sigles NEP?
a) Nova Política Económica
b) No Estudiar Politica
c) Nova Potència Económica

3.- quin d'aquets païssos no va ser influida per el feixisme?
a) Hongria
b) Txecoclovàquia
c) Croàcia

4.- Quin va ser el país amb més morts en la Segona Guerra Mundial?
a) Alemànya
b) Xina
c) URSS

5.- Qui defensava la revolució permanent?
a) Stalin
b) Hitler
c) Trotsky

Andrea Augusto ha dit...

AUTOAVALUACIÓ TEMA 8

1.- Quin any va fer-se el sufregi universal masculí?
a) 1980
b) 1890
c) mai hi ha existit un sufragi universal masculí.

2.- Que va passar al 1898?
a) la pau de París
b) la pau de Zanjón
c) les dos anteriors

3.- la Segona República Espanyola data a...
a) 14 d'abril de 1931
b) 12 d'abril de 1931
c) 26 d'octubre se 1934

4.- La Setmana Tràgica de Barcelona va ser l'any...
a) 1909
b) 1919
c) no era a Barcelona era a EUA

5.- Quin any va guanyar les eleccions la CEDA?
a) 1936
b) 1931
c) 1933

Marta Silva ha dit...

La imatge del mes és l’església romànica de la vall de boi, sant martí de taüll, i la següent imatge pertany a aquesta església, és el pantrocràtor de sant martí de taüll.

Anònim ha dit...

el personatge es :

Práxedes Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, La Rioja 1825 - Madrid 1903), polític i reconegut orador espanyol. President del consell de Ministres (1871-1872) i President del govern Espanyol.

En la seva joventut abraçà idees força revolucionàries per la seva època però evolucionà cap al liberalisme democràtic.

Va estudiar la carrera d'enginyer de camins però mai la va exercir i es va dedicar al periodisme i la política.

A partir de 1871 va ser diverses vegades president del govern espanyol dintre de l'alternància de poder pactada amb Cánovas del Castillo.

Va participar en la política espanyola dins del Partit Liberal prenent algunes mesures avançades entre les que destaca la reimplantació definitiva, el 1890, del sufragi universal (exclusivament masculí)

L'assassinat de Cánovas el 1897 el va retornar al poder i durant la guerra angloamericana per les colònies espanyoles va decidir intervenir militarment malgrat que sembla que era conscient de la completa supremacia dels Estats Units. El tractat de París de 1898 va representar la pèrdua d'aquestes darreres restes de l'imperi colonial espanyol i l'opinió pública el va fer el gran responsable de la desfeta amb la qual cosa es retirà de la política.



Andrea Murill Saura

Anònim ha dit...

[Andrea Murillo Saura]

autoevaluació tma 8:

1.Qui signà la pau de Paris en la pèrdua de les darreres coclònes?

A) Estats Units

B) Espanya

C) Cuba


2. Setmana Tràgica...

A) 26-31 de juliol de 1909

B) 26-31 de juny de 1909

C) 25-30 de juliol de 1909


3. Quan el general Miguel Primo de Rivera va encapçala un cop d'estat?

A) 1923

B) 1823

C) 1924


4. Quan neix la Segona República Espanyola?

A) 18 d'abril de 1931

B) 14 de maig de 1931

C) 14 d0abril de 1931


5. Alejandro Lerroux... qui era ?

A) Un assasí en série

B) Un polític espanyol

C) Un pintor

Anònim ha dit...

Marta Perdigó
AUTOAVALUAIÓ- TEMA 8

1-Qui va impulsar una nova constitució, molt moderada que establia la sobirania compartida entre el rei i les corts?
a)Mateo Sagasta
b)Cánovas del Castillo
c) José Canalejas

2-Es cert?
El 1906, a la conferéncia d'Algesires, el Marroc fou repartit entre França i Espanya , que passa a controlar els territoris d'Infi i el Rif.

3- En quin any les forçes conseravdores es van reorganitzar en un nou partit per Jose maria Gil Robles, la CEDA.
a)El Novembre de 1903
b)El Novembre de 1833
c)El Novembre de 1933

4)Quant va ser l'aixecamnet que provocà la dimisió del cap del govern Casares Quiroga.
a)18 de juliol de 1936
b)17 de juliol de 1935
c)17 de juliol de 1936

5)Quant es va formar el primer govern de l'Espanya franquista, presidit per Franco?
a)El Febrer de 1938
b)El Gener de 1938
c)El Febrer de 1958

Anònim ha dit...

Autoavaluació tema 8
SÒNIA

1. La restauració...
a)Va impulsar una nova constitució
b)Anava en contra del caciquisme
c)Va arribar a Madrid al 1876

2. La CNT és ...
a)Una emissora de ràdio
b)Un sindicat democrata fundat 1910
c)Un sindicat anarquista fundat
1910

3. A la segona República les eleccions les guanyen els socialistes i el republicans l'any...
a)1932
b)1934
c)1931

4. El front popular,a Catalunya s'anomenava...
a)Igual, és clar !
b)Front d'Esquerres
c)Front de Dretes

5. La ciutat_____del Guernica...
a)Basca
b)Barcelonina
c)Valenciana

Marta Silva ha dit...

Autoavaluació T8
Marta Silva Masegosa

1. Quina de les següents frases és certa?
a) Socialistes i republicans volien signar el pacte de Sant Sebastià.
b) El pacte de Sant Sebastià volia lluitar contra la república
c) El pacte de Sant Sebastià va ser l’any 1931.
2. Quina resposta és incorrecta?
a) L’estatut d’Autonomia de Catalunya s’aprovà el setembre de 1932.
b) Manuel Azaña va ser el president de la república.
c) Les eleccions de juny de 1931 van guanyar els socialistes i republicans.
3. Quan va volar Franco des de les illes Canàries fins al Marroc?
a) El 18 de juliol
b) El 28 de juliol
c) El 23 de juliol
4. Qui eren Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó?
a) Catalanistes sense importància.
b) Els catalanistes més conservadors.
c) Els catalanistes més conversadors.
5. Què van crear Enric Prat i Francesc Cambó?
a) Res.
b) La lliga conservadorista.
c) La lliga regionalista.

Sandra Villa ha dit...

Autoavaluacio TEMA 8

1.De quin any a quin any va l'etapa de la Regència?
a)1885-1900
b)1887-1900
c)1885-1902

2. Quan va encapçalar el cop d'estat el general Miguel Primo de Rivera?
a) 13 de setembre de 1932
b) 13 de setembre de 1923
c) 13 de setembre de 1922

3. Que naixia el 14 d'abril de 1931?
a) El pacte de Sant Sebastià.
b) La Segona Repùblica Espanyola.
3) La Presidencia de Niceto Alcalá Zamora.

4. Quins generals van preparar un alçament militar amb l'objectiu de derrocar el govern del Front Popular?
a) Emilio Mola i José Sanjurjo.
b) Francisco Franco i Emilio Mola.
c) Francisco Franco i José Sanjurjo.

5. Quantes persones van creuar la frontera per cercar refugi al país veí un cop acabada la batalla de l'Ebre?
a) 450.000 persones.
b) 455.000 persones.
c) 400.000 persones.

Carla Planas ha dit...

1.- Quan va signar Espanya la pau de París?
a) Desembre de 1897
b) Desembre de 1898
c) Desembre de 1899

2.- Quan va ser la Setmana Tràgica?
a) 25-30 de juliol de 1909
b) 26-30 de juny de 1909
c) 26-30 de juliol de 1909

3.- Què es va celebrar a Barcelona el 1917?
a) La transformació social
b) La Restauració
c) L’Assemblea de parlamentaris

4.- Què va passar el 14 d’abril de 1931?
a) Primera República Espanyola
b) Segona República Espanyola
c) Govern Provisional

5.- Qui va guanyar les primeres eleccions autonòmiques?
a) ERC
b) CNT
c) PSUC

Anònim ha dit...

AUTOAVALUACIÓ Marta Munt
1-Quan es va implantar el sufragi universal masculí?
a)1890
b)1980
c)1880

2-Quan i on es va celebrar l'Assamblea de Parlamentaris?
a)Barcelona, 1817
b)Madrid, 1917
c)Barcelona, 1917

3-Com es va anomenar a Catalunya el Front Popular?
a)Front Central
b)Front de Dretes
c)Front d'Esquerres

4-Qui va dimitir el 17 de juliol de 1963?
a)Martínez Barrio
b)Casares Quiroga
c)Francisco Largo Caballero

5-Qui proclamà la República Catalana al 1931?
a)Lluís Campanys
b)Fransesc Macià
c)Enric Prat de la Riba

danilly ha dit...

AUTOAVALUACIÓ
1.- Qui era el líder del Partido Liberal?
a)Alfons XII
b)Cánovas
c)Sagasta

2.- Per què estava afavorida la manipulació de les eleccions?
a) Pel caciquisme
b)pel cicaquisme
c)pel caquiquisme

3.- Com era anomenat a Catalunya el Front Popular?
a)Font Popular
b)Front d'Esquerres
c)Front de Dretes

4.- En quin any va morir Franco?
a)1975
b)1974
c)1976

5.- Quina obra no és d'Antoni Gaudí?
a)la Pedrera
b)la Sagrada Família
c)l'Hospital de Sant Pau

sofia valle ha dit...

1.- Per qui era encapçalat el Partido Liberal?
a) Práxedes Mateo Sagasta
b)Cánovas
c) Sabino Arana
2.- En la conferència d’Algesires , el Marroc fou repartit entre...
a) França i Itàlia
b) França i Espanya
c) Espanya i Itàlia
3.- Qui va guanyar les eleccions de juny de 1931?
a) els republicans
b) els carlins
c) els socialistes i republicans
4.- En quin any el obrers catalans fundaren la Solidaritat Obrera?
a) 1970
b)1908
c)1907
5.- Quin any va ser el atemptat de la bomba del Liceu?
a) 1892
b)1829
C)1893

Adrià Borrego Orpinell ha dit...

1. Quins bàndols es van enfrontar durant la guerra civil espanyola?
a) Moderats i progressistes.
b) Carlins i conservadors.
c) Republicans i Nacionals.

2. Qui era el fill d'Isabel II?
a) Alfons XI.
b) Alfons XII.
c) Alfons XIII.

3. Per quins partits estava format el Front Popular?
a) Forces d'esquerra.
b) Forces de dreta.
c) Forces regionalistes.

4. Quin Estatut d'Autonomia va ser aprovat abans, el català o el basc?
a) El català.
b) El basc.
c) Mai es va aprovar un Estatut d'Autonomia fins al 1979.

5. De quin bàndol va forma part Catalunya durant la guerra civil?
a) Bàndol republicà.
b) Bàndol nacional.
c) Bàndol franquista.

Anònim ha dit...

Práxedes Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, Rioja 1825 - Madrid 1903), polític i reconegut orador espanyol. President del consell de Ministres (1871-1872) i President del govern Espanyol (1874-1874), (1881-1883), (1892-1895), (1897-1899) i (1902-1902).

En la seva joventut abraçà idees força revolucionàries per la seva època però evolucionà cap el liberalisme democràtic.Va estudiar la carrera d'enginyer de camins però mai la va exercir i es va dedicar al periodisme i la política.

A partir de 1871 va ser vàries vegades president del govern espanyol dintre de l'alternància de poder pactada amb Cánovas del Castillo.

Va participar en la política espanyola dins del Partit Liberal prenent algunes mesures avançades entre les que destaca la reimplantació definitiva, el 1890, del sufragi universal (exclusivament masculí)

L'assassinat de Cánovas el 1897 el va retornar al poder i durant la guerra angloamericana per les colònies espanyoles va decidir intervenir militarment malgrat que sembla que era conscient de la completa supremacia dels Estats Units. El Tractat de París de 1898 va representar la pèrdua d'aquestes darreres restes de l'imperi colonial espanyol i l'opinió pública el va fer el gran responsable de la desfeta amb la qual cosa es retirà de la política.

Núria Codina Garcia

Elena García Carnero ha dit...

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972)va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la Llei del Divorci. A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir que en aquest país es doni per inclosa i per sempre la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona. Així va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any. Abandonà el seu escó el 1933.

En la defensa del vot femení, fou abandonada pel seu propi partit, comptant només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora va votar solidàriament amb la causa de la dona, amb la de Clara Campoamor, als articles per ella presentats.

Més tard, el 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud política, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femení i jo". El 1936, parteix a l'exili establint-se a Buenos Aires.

Mai més no va poder tornar al seu país; dotze anys de presó l'esperaven a Espanya.

Morí el 30 d'abril de 1972 a Lausana (Suïssa).

Campoy ha dit...

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una política republicana i defensora dels drets de la dona.

Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la Universitat de Madrid.

S'incorpora al Partit Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés dels Diputats de la Segona República Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la Llei del Divorci. A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir que en aquest país es doni per inclosa i per sempre la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona. Així va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any. Abandonà el seu escó el 1933.

Arnau Gaona ha dit...

Clara Campoamor (12 de febrero de 1888–30 de abril de 1972), política republicana española, adscrita a movimientos de derecha liberal y defensora de los derechos de la mujer.

Andrea Augusto ha dit...

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una política republicana i defensora dels drets de la dona.

Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la Universitat de Madrid.

S'incorpora al Partit Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés dels Diputats de la Segona República Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la Llei del Divorci. A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir que en aquest país es doni per inclosa i per sempre la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona. Així va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any. Abandonà el seu escó el 1933.

Anònim ha dit...

el personatge és: Clara Campoamor Rodríguez


Clara Campoamor Rodríguez(Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una política republicana i defensora dels drets de la dona.

Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la Universitat de Madrid.

S'incorpora al Partit Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés dels Diputats de la Segona República Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la Llei del Divorci. A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir que en aquest país es doni per inclosa i per sempre la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona. Així va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any. Abandonà el seu escó el 1933.

En la defensa del vot femení, fou abandonada pel seu propi partit, comptant només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora va votar solidàriament amb la causa de la dona, amb la de Clara Campoamor, als articles per ella presentats.

Més tard, el 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud política, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femení i jo". El 1936, parteix a l'exili establint-se a Buenos Aires.

Mai més no va poder tornar al seu país; dotze anys de presó l'esperaven a Espanya.

Morí el 30 d'abril de 1972 a Lausana (Suïssa).



Andrea Murillo Saura

Anònim ha dit...

imatge: Sant Climent de Taüll.

Sant Climent de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll al terme municipal de la Vall de Boí.

L'església fou consagrada el 10 de desembre de 1123. La seva planta de basílica perfecta amb tres naus contrasta amb el sostre de fusta, construcció ja passada de moda i substituïda a l'època per la volta de pedra. Això es podria considerar com un fet anacrònic [1] Per altra banda, la decoració llombarda del exterior situa a l'església en una modernitat que s'havia estès ja per les regions italianes de Mantua i Verona.



la Maiestas Domini o Crist en Majestat.
assegut en l’arc del cel i reposant el peus en una semiesfera representant la Terra, com diu el profeta Isaïes.
Crist és representat per una figura majestàtica en actitud de beneir amb la mà dreta i amb un llibre obert a l’esquerra on es llegeix: EGO SVM LVX MVNDI, la llum del bé oposada a les tenebres del mal. El rostre mostra una perfecte simetria. Vesteix túnica blanca i mantell blau, amb un gran efecte volumètric aconseguit amb els plecs. Al costat de la figura de Crist hi ha l’alfa i l’omega, representant el principi i el final. Envolten la Majestat de Crist el tetramorf o representació dels evangelistes amb uns serafins.

Les característiques d’influència italo-bizantina de la decoració d’aquest absis han permés diferenciar l’estil d’un pintor que s’ha anomenat “Mestre de Taüll”.


Andrea Murillo Saura

Sergi ha dit...

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una política republicana i defensora dels drets de la dona.

Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la Universitat de Madrid.

Anònim ha dit...

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una política republicana i defensora dels drets de la dona.

Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la Universitat de Madrid.

S'incorpora al Partit Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés dels Diputats de la Segona República Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la Llei del Divorci. A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir que en aquest país es doni per inclosa i per sempre la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona. Així va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any. Abandonà el seu escó el 1933.

En la defensa del vot femení, fou abandonada pel seu propi partit, comptant només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora va votar solidàriament amb la causa de la dona, amb la de Clara Campoamor, als articles per ella presentats.

Més tard, el 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud política, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femení i jo". El 1936, parteix a l'exili establint-se a Buenos Aires.

Mai més no va poder tornar al seu país; dotze anys de presó l'esperaven a Espanya.

Morí el 30 d'abril de 1972 a Lausana (Suïssa).


Núria Codina Garcia

Anònim ha dit...

Marta Munt

Clara Campoamor (12 de febrer de 1888–30 d'abril de 1972), política republicana espanyola, inscrita a movimients de la dreta liberal i defensora dels drets de la dona.
Nascuda a Madrid, encara que va viure a Bobadilla gran part de la seva vida, al 1888 fou considerada com una de les mares del moviment feminista i sufragista a Espanya, sent una de les primeres diputades de les primeres Corts de la II República. Defensora de la igualtat i dels drets de la dona, va ser una de les impulsores de l'aprobació del sufragi universal a España, logrant el vot femení a les primeres eleccions republicanes, així com la primera llei del divorci.

Anònim ha dit...

LORCI ha dit:


El personatge es: Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una política republicana i defensora dels drets de la dona.

Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la Universitat de Madrid.

S'incorpora al Partit Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés dels Diputats de la Segona República Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la Llei del Divorci. A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir que en aquest país es doni per inclosa i per sempre la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona. Així va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any. Abandonà el seu escó el 1933.

En la defensa del vot femení, fou abandonada pel seu propi partit, comptant només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora va votar solidàriament amb la causa de la dona, amb la de Clara Campoamor, als articles per ella presentats.

Més tard, el 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud política, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femení i jo". El 1936, parteix a l'exili establint-se a Buenos Aires.

Mai més no va poder tornar al seu país; dotze anys de presó l'esperaven a Espanya.

Morí el 30 d'abril de 1972 a Lausana (Suïssa)

Anònim ha dit...

LORCI ha dit:
El personaje de la imagen del mes es: El Pantocrátor de San Clemente de Tahull

Anònim ha dit...

Lorci ha dit:

la primera imagen del mes es: El Templo de Sant Climent de Taüll y dentro del templo esta la pintura del Pantocrátor

Andrea Augusto ha dit...

Alfred Marshall (Bermondsey, Londres, Anglaterra 26 de juliol 1842 – 13 de juliol 1924) fou un dels economistes més influents del seu temps. Estudià a la universitat de Cambridge, on destacà per la seva aptitud en matemàtiques. El 1868 esdevingué professor d'economia política a Cambridge, i el 1879 es casà amb Mary Paley Marshall.

Va recollir les idees dels clàssics amb aportacions marginalistes dels contemporanis, realitzà una síntesi on cerca i destaca les raons i requisits d'equilibri parcial. És famosa la seva comparació de les tisores amb com són de determinants els preus per l'encontre entre l'oferta i la demanda

Elena García Carnero ha dit...

Aquest personatge és Alfred Marshall, que va ser l'economista britànic més destacat de la seva època i un molt bon professor. La seva major contribució a l'economia va ser la sistematització de les teories econòmiques clàssiques i el desenvolupament del concepte d'utilitat marginal. Entre les seves obres destaquen: Principis d'Economia (1890) i Industria i comerç (1919).

Anònim ha dit...

Marta Munt



Alfred Marshall (Bermondsey, Londres, Anglaterra 26 de juliol 1842 – 13 de juliol 1924) fou un dels economistes més influents del seu temps. Estudià a la universitat de Cambridge, on destacà per la seva aptitud en matemàtiques. El 1868 esdevingué professor d'economia política a Cambridge, i el 1879 es casà amb Mary Paley Marshall.

Va recollir les idees dels clàssics amb aportacions marginalistes dels contemporanis, realitzà una síntesi on cerca i destaca les raons i requisits d'equilibri parcial. És famosa la seva comparació de les tisores amb com són de determinants els preus per l'encontre entre l'oferta i la demanda:

« Fóra igualment raonable discutir sobre si és la filada de dalt o la de baix la que talla el paper, com si és la utilitat o la despesa de producció allò que determina el valor »


El seu llibre, Principles of Economics (1890) desenvolupà les teories d'oferta i demanda, d'utilitat marginal i de les despeses de producció en un tot coherent. Entre els seus deixebles s'hi troben Arthur Cecil Pigou i Irving Fisher.

Anònim ha dit...

Londres, 1842-Cambridge, Reino Unido, 1924) Economista británico. Estudió en la Merchant Taylor’s School y el St. John’s College de Cambridge, donde se licenció en matemáticas en 1865. Fue profesor de economía política en el Balliol College de Oxford (1883-1885) y en la Universidad de Cambridge (1885-1908). Convirtió Cambridge en la principal facultad de economía de los países de habla inglesa, y tuvo como discípulos a importantes economistas, como Pigou o Keynes.

Su labor docente se basaba en las teorías de Ricardo y Stuart Mill complementadas con las aportaciones del marginalismo, especialmente de Karl Menger y Léon Walras, conciliando las teorías ricardianas con las de la escuela austriaca. De espíritu abierto, con una sólida formación matemática, histórica y filosófica, introdujo en sus enseñanzas las críticas a la Escuela Clásica inglesa (principalmente, Smith, Ricardo, Malthus y Stuart Mill) procedentes del historicismo alemán y del socialismo, así como también de la escuela marginalista.


Núria Codina Garcia

Campoy ha dit...

Aquest personatge es Alfred Marshall.

Campoy ha dit...

1. Quan va tenir lloc la gran entrevista d'Hendabia amb Hitler?

a)Octubre de 1940
b)Octubre de 1939
c)Octubre de 1941

2. Quan va autoritzar Franco als nord-americans a construir un territori espanyol amb quatre bases militars?

a)El 1952
b)El 1953
c)El 1954

3. Quan es va fer la llei orgànica?

a)1967
b)1969
c)1971

4. Quan va morir Franco?

a)20 de novembre de 1974
b)20 de novembre de 1975
c)20 de novembre de 1976

5. Quan va haver-hi una gran crisi mundial?

a)1971
b)1972
c)1973

Elena García Carnero ha dit...

Preguntes a Elena Olmedo Quiles (la meva àvia)sobre el franquisme i la repressió:
1.- Hi ha alguna cosa positiva en el franquisme?
La gent estava més segura en quant a robatoris, ja que no n'hi havia tants degut a que la gent tenia por.

2.- Què s'ensenyava a l'escola?
S'ensenyaven coses de Franco, totes bones, perquè tothom el respectés.

3.- La gent tenia por?
Sí. Quan algú veia la Guàrdia Civil al carrer ho avisava i tots corrien cap a casa.

4.- Quin era el paper de l'Església i la religió?
Al principi l'Església estava d'acord amb el règim de Franco, però en els últims anys un cardenal anomenat Tarancon s'hi va oposar i alguns eclesiàstics el van seguir.

5.- Què passava si s'anava en contra del règim?
Afusellaven el que anava en contra i tota la seva família.

Anònim ha dit...

LORCI

Alfred Marshall (* 26 de julio de 1842 - † 13 de julio de 1924), fue un economista británico nacido en Wandsworth.

Estudió en el Saint John's College, en el Reino Unido. Su interés por la filosofía le llevó a tomar lecciones de ética. Tras obtener una beca especial para estudiar ciencias en 1868, se matriculó en economía política, ciencia a la que posteriormente él mismo denominó Economía. En 1875, viajó a EE. UU. para estudiar los efectos de los aranceles en una economía . Al volver a Inglaterra fue director del University College de Bristol, cargo del que dimitió en 1881. Después estuvo un año en Italia y volvió a la universidad en 1882 como catedrático; en 1883 se trasladó al College Balliol de la Universidad de Oxford. De 1885 a 1908 dio clases de Economía política en Cambridge. Convirtió Cambridge en la principal facultad de economía de los países de habla inglesa, y tuvo como discípulos a importantes economistas, como Pigou o Keynes.

Su labor como profesor se basaba en las teorías de Ricardo y Stuart Mill complementadas con las aportaciones del marginalismo, especialmente de Karl Menger y Léon Walras, conciliando las teorías ricardianas con las de la escuela austriaca. De espíritu abierto, con una sólida formación matemática, histórica y filosófica, introdujo en sus enseñanzas las críticas a la Escuela Clásica inglesa (principalmente, Smith, Ricardo, Malthus y Stuart Mill) procedentes del historicismo alemán y del socialismo, así como también de la escuela marginalista.

El resultado de sus esfuerzos fue la denominada «síntesis neoclásica», base de la teoría económica . En 1890 publicó su obra capital, Principios de economía, que durante muchos años fue el principal libro de todo el mundo. En el primer volumen de la obra compaginó conceptos de la economía clásica como riqueza, producción, trabajo, capital o valor con aportaciones de la escuela marginalista como utilidad y utilidad marginal. A los agentes de la producción (tierra, trabajo, capital) añadió un nuevo factor, el de la organización industrial.

En el segundo volumen realizó una exposición del funcionamiento de los mercados, un análisis de oferta y demanda y expuso su teoría del equilibrio general, de la formación de la oferta, la incidencia de los monopolios y la distribución de la riqueza nacional. Los problemas más destacados que analizó fueron el de la formación de los precios y la distribución de la renta.

En el primer caso estableció como determinantes del valor de un bien tanto el coste de producción como la utilidad. A partir del valor del bien, la formación de los precios vendría dada por la confluencia de la oferta y la demanda; la primera, determinada por los costes de producción, y la segunda, por la utilidad marginal. También estableció una relación entre precio y cantidad demandada cuya sintaxis gráfica (curvas de oferta y de demanda) sigue vigente hoy día.

Anònim ha dit...

MARTA PERDIGÓ

Preguntes a Josep Mª(el meu pare) sobre el Franquisme.

1:Quin paper tenia la policia dins el regim de Franco?
Reprenien tot el que era contrari al regim, eran molt durs amb la gent, i s'els tenia por. La policia del regim eran els "grisos"

2: Que ensenyava el regim a les escoles?
Només s'ensenyava la doctrina franquista, es deia que Franco havia guanyat la guerra per salvar Espanya dels "Rojos" i només es donaven classes en castellà.

3: És podia parlar i escriure en català?
Estava prohibit parlar en públic en català, tampoc és podia fer cap escrit oficial. Si volien aprendre el idioma, ho havien de fer d'amagat. (Familia, amics...)

4: Qué va significar per Espanya, que Franco guanyes la guerra?
El país va entrar en una dictadura, i es van perdre tots eñs drets i llibertats que teniem els espanyols.

5: Franco volia les autonomies?
No, per ell només existia una Espanya, i les autonomíes no tenien cap mena de reconeixement.

Anònim ha dit...

Lorci ha dit:

el personatge es:
Golda Meir Nascuda a Kíev (Ucraïna) emigrà el 1906 als Estats Units. El 1921 marxà a Palestina i visqué en un kibbutz fins el 1924. S'uní al partit sionista. Aconsellada per Ben-Gurion camvià el seu nom original, Golda Mabovitz, pel cognom hebreu Meir. El 1947 entrà com a diputada al Knesset (parlament israelià) . De 1969 a 1974 va ser escollida primera ministra. En la seva època i davant de la situació de força d'Israel, no va necesitar compromisos amb els palestins. Tanmateix la crisi política posterior a la guerra araboisraeliana de 1973 forçà la seva dimissió

sergi ha dit...

La personatje de la setmana es Golda Meir.

Andrea Augusto ha dit...

El personatge s'anomena Golda Meir
Nascuda a Kíev (Ucraïna) emigrà el 1906 als Estats Units. El 1921 marxà a Palestina i visqué en un kibbutz fins el 1924. S'uní al partit sionista. Aconsellada per Ben-Gurion camvià el seu nom original, Golda Mabovitz, pel cognom hebreu Meir. El 1947 entrà com a diputada al Knesset (parlament israelià) . De 1969 a 1974 va ser escollida primera ministra. En la seva època i davant de la situació de força d'Israel, no va necesitar compromisos amb els palestins. Tanmateix la crisi política posterior a la guerra araboisraeliana de 1973 forçà la seva dimissió.

Elena García Carnero ha dit...

Aquest personatge és Golda Meir. Aconsellada per Ben-Gurion canvià el seu nom original, Golda Mabovitz, pel cognom hebreu Meir.

Campoy ha dit...

Golda Meir (3 de maig de 1898- 8 de desembre de 1978) fou una primera ministra d'Israel.

Nascuda a Kíev (Ucraïna) emigrà el 1906 als Estats Units. El 1921 marxà a Palestina i visqué en un kibbutz fins el 1924. S'uní al partit sionista. Aconsellada per Ben-Gurion camvià el seu nom original, Golda Mabovitz, pel cognom hebreu Meir. El 1947 entrà com a diputada al Knesset (parlament israelià) . De 1969 a 1974 va ser escollida primera ministra. En la seva època i davant de la situació de força d'Israel, no va necesitar compromisos amb els palestins. Tanmateix la crisi política posterior a la guerra araboisraeliana de 1973 forçà la seva dimissió.

Arnau Gaona ha dit...

Golda Meir (גּוֹלְדָה מְאִיר), antes Myerson, nacida Golda Mabovitch (Kiev, Ucrania, 3 de mayo de 1898 – Jerusalén, 8 de diciembre de 1978), fue una política, diplomática y estadista israelí, y la cuarta Primera Ministra de Israel, entre 1969 y 1974. Fue una de las primeras jefas de gobierno del mundo —sólo precedida por Sirimavo Bandaranaike de Sri Lanka e Indira Gandhi de la India—, y la primera de Oriente Medio, seguida sólo por la primera ministra Tansu Çiller de Turquía.

Anònim ha dit...

Andrea Murillo Saura


Aquest personatge es Golda Meir.

Golda Meir va ser la primera ministra d'Israel.
Nascuda a Kíev (Ucraïna) emigrà el 1906 als Estats Units.
El 1947 entrà com a diputada al Knesset (parlament israelià) . De 1969 a 1974 va ser escollida primera ministra.

Elena García Carnero ha dit...

Autoavaluació tema 10:
1.- Quines van ser les conferències més importants que es van fer per dissenyar l'estratègia de guerra i negociar les condicions de la pau futura?
a) Conferències de Ialta i Potsdam
b) Conferències de Ialta i Teheran
c) Conferències de Ialta i Cuba

2.- On tenia la seu l'ONU el 1945?
a) A França
b) A Alemanya
c) A Nova York

3.- Com es diu l'òrgan de funcionament de l'ONU on són representats tots els països membres, que deliberen i prenen resolucions que no són d'obligat compliment?
a) Assemblea General
b) Consell de Seguretat
c) Secretaria General

4.- Qui dirigia el Partit Comunista Xinès el 1927?
a) Chiang Kai-shek
b) Mao Zedong
c) Chiang Zedong

5.- Qui va posar en marxa la Iniciativa de Defensa Estratègica?
a) Ho Chi Minh
b) Gorbatxov
c) Ronald Reagan

Unknown ha dit...

Marta Salvà

Autoevaluació tema 10

1. Quiens conferències van tenir lloc a l'organització de la pau?
a)Conferència Ialta i San Francisco
b)conferència de la pau i la seguretat
c)Conferència Ialta i Potsdam

2. Quin any va tenir resultat la guerra de Corea?
a)1980
b)1853
c)1850

3. Quina era la principal característica del bloc capitalista?
a)L'economia de lliure mercat
b)Crisi del petroli
c)L'amenaça a les llibertats

4. Per qui va ser liderat el partit Comunista Xinès?
a)Kovmintang
b)Mao Zedong
c)Fidel Castro

5. Quan va tenir lloc la dissolució del pacte de Varsòvia?
a)agost de 1990
b)juliol de 1991
c)desembre de 1991

Yaiza Balaguer ha dit...

Golda Meir, antes Myerson, Kiev, Ucrania, 3 de mayo de 1898 – Jerusalén, 8 de diciembre de 1978), fue una política, diplomática y estadista israelí, y la cuarta Primera Ministra de Israel, entre 1969 y 1974. Fue una de las primeras jefas de gobierno del mundo —sólo precedida por Sirimavo Bandaranaike de Sri Lanka e Indira Gandhi de la India—, y la primera de Oriente Medio, seguida sólo por la primera ministra Tansu Çiller de Turquía.
Golda fue la séptima de los ocho hijos de los Mabovitch, una familia judía tradicionalista —aunque no religiosa— y de condición muy humilde, radicada en Kiev, actual capital de Ucrania y por aquel entonces parte del Imperio ruso. Su niñez supo de penurias y sufrimiento: cinco de sus hermanos mayores murieron de pequeños a causa de la pobreza y las enfermedades; su familia vivió en carne propia los pogromos antisemitas que asolaron a los judíos europeos a principios del siglo XX; en tanto su padre Moshé, un modesto carpintero, debió emigrar a los Estados Unidos en busca de sustento, dejando atrás a la pequeña Golda de 5 años, junto a su madre autoritaria, y a sus hermanas: la pequeña Tsipke, y su hermana mayor, Sheine. Golda admiraba a esta última, que se había afiliado a círculos sionistas socialistas clandestinos, castigados duramente por las autoridades del Zar.
Con el padre lejos y sumidas en la miseria, las cuatro mujeres se marcharon a Pinsk —hoy Bielorrusia— en busca de mejor suerte. El hambre era a veces tal, que las pocas migajas alcanzaban a alimentar sólo a Tsipke. Golda Meir diría años más tarde: «Siempre sentía demasiado frío por fuera, y demasiado vacío por dentro». Cuando a todo ello se sumó el peligro de que las actividades prohibidas de Sheine amenazaran a la integridad de la familia, decidió la madre, en 1906, reunirse con el padre, y la familia emigró a Milwaukee, Wisconsin. Aquellos duros primeros años, fraguaron el carácter de quien recibiera mucho más tarde el apodo de «la mujer de hierro». «Llevo conmigo el complejo de los pogromos, lo reconozco» —dijo— «mi recuerdo más remoto es ver a mi padre tapiando con tablas las entradas de la casa, ante la inminencia de las hordas enardecidas». Según la propia Meir, «si cabe una explicación al rumbo que tomó mi vida, es seguramente mi deseo y determinación que nunca más tuviera un niño judío que vivir semejante experiencia».

Yaiza Balaguer ha dit...

Golda Meir, antes Myerson, Kiev, Ucrania, 3 de mayo de 1898 – Jerusalén, 8 de diciembre de 1978), fue una política, diplomática y estadista israelí, y la cuarta Primera Ministra de Israel, entre 1969 y 1974. Fue una de las primeras jefas de gobierno del mundo —sólo precedida por Sirimavo Bandaranaike de Sri Lanka e Indira Gandhi de la India—, y la primera de Oriente Medio, seguida sólo por la primera ministra Tansu Çiller de Turquía.
Golda fue la séptima de los ocho hijos de los Mabovitch, una familia judía tradicionalista —aunque no religiosa— y de condición muy humilde, radicada en Kiev, actual capital de Ucrania y por aquel entonces parte del Imperio ruso. Su niñez supo de penurias y sufrimiento: cinco de sus hermanos mayores murieron de pequeños a causa de la pobreza y las enfermedades; su familia vivió en carne propia los pogromos antisemitas que asolaron a los judíos europeos a principios del siglo XX; en tanto su padre Moshé, un modesto carpintero, debió emigrar a los Estados Unidos en busca de sustento, dejando atrás a la pequeña Golda de 5 años, junto a su madre autoritaria, y a sus hermanas: la pequeña Tsipke, y su hermana mayor, Sheine. Golda admiraba a esta última, que se había afiliado a círculos sionistas socialistas clandestinos, castigados duramente por las autoridades del Zar.
Con el padre lejos y sumidas en la miseria, las cuatro mujeres se marcharon a Pinsk —hoy Bielorrusia— en busca de mejor suerte. El hambre era a veces tal, que las pocas migajas alcanzaban a alimentar sólo a Tsipke. Golda Meir diría años más tarde: «Siempre sentía demasiado frío por fuera, y demasiado vacío por dentro». Cuando a todo ello se sumó el peligro de que las actividades prohibidas de Sheine amenazaran a la integridad de la familia, decidió la madre, en 1906, reunirse con el padre, y la familia emigró a Milwaukee, Wisconsin. Aquellos duros primeros años, fraguaron el carácter de quien recibiera mucho más tarde el apodo de «la mujer de hierro». «Llevo conmigo el complejo de los pogromos, lo reconozco» —dijo— «mi recuerdo más remoto es ver a mi padre tapiando con tablas las entradas de la casa, ante la inminencia de las hordas enardecidas». Según la propia Meir, «si cabe una explicación al rumbo que tomó mi vida, es seguramente mi deseo y determinación que nunca más tuviera un niño judío que vivir semejante experiencia».

Campoy ha dit...

Autoavaluació tema 10

1. Quan va ser la conferència de la Casablanca?

a)1943
b)1944
c)1945

2. Quan es va exposar la doctrina Truman?

a)març 1947
b)juny 1947
c)maig 1947

3. Quan va ser la crisi del petroli?

a)1972
b)1973
c)1974

4. Quin partit nacionalista ocupava el govern xinès al 1927?

a)Kaingshek
b)Kauasaki
c)Kuomintang

5. Què era l'opció zero?

a)Eliminació de totes les armes nuclears.
b)Congelar el salari de tot el país.
c)Atacar el país més poderos.

Anònim ha dit...

AUTOAVALUACIÓ LORENA SORIA

1.-Què es va acordar a la conferència de Iatla?

a)Que Alemanya quedés unida, però que pagués.

b)Que es separés Alemanya en dos parts i que pagués la meitat dels deutes.

c)Que quedés dividida en quatre parts i que ho pagués tot.

2.-Quins són els objectius de l'ONU?

a)Evitar que hi hagi més guerres mundials i que hi hagi igualtat entre tots els paisos.

b)Fomentar la cooperació internacional, mantenir la pau i la seguretat i protegir els drets humans i la igualtat.

c)Mantenir la pau i la seguretat, protegir els drets humans i evitar la discriminació.

3.-Quins problemes tenien els Estats Units després de la 2ª Guerra Mundial?

a)No sabien que fer amb tots els diners que havien guanyat

b)Van tenir una revolució encapcelada per Richard Nixon.

c)L'amenaça a les llibertats, l'assassinat de John F. Kennedy, la lluita dels drets civils del col·lectiu afroamericà, l'auge dels moviments pacifistes i l'escàndol Watergate.

4.-Qui va ser l'ultim president de l'URSS durant la Guerra Freda?

a) Mikhail Gorbatxov

b) Josif Stalin

c) Nikita Khruixtov

5.-Quuan van descobrir els nord-americans rampes de míssils a Cuba?

a) L'any 1962

b) L'any 1958

c) L'any 1972

Campoy ha dit...

Willy Brandt, pseudònim de Herbert Ernst Karl Frahm, (Lübeck, 1913 - Unkel, 1992) fou un polític alemany que ocupà el càrrec de canceller de 1969 fins el 1974. Una de les característiques de la seva política, anomenada "Ostpolitik", fou la de millorar les relacions amb la República Democràtica Alemanya, Polònia i la Unió Soviètica, cosa que li féu merèixer el Premi Nobel de la Pau el 1971.

Campoy ha dit...

Edifici: La Seu de Manresa
Estil: Gòtic català
Situació: Manresa
Planta : Planta de saló amb tres naus, caracteritzades per la gran amplitud de la central que minimitza la de les laterals. El conjunt es tanca amb un sol absis heptagonal.

Andrea Augusto ha dit...

ÉS Willy Brandt, pseudònim de Herbert Ernst Karl Frahm.

Va néixer el 18 de desembre de 1913 a Lübeck, situat a l'estat alemany de Slesvig-Holstein, fill de mare soltera. Va començar a treballar com a aprenent a la consigna de vaixells F.H.Bertling. Als setze anys s'uní a les Joventuts Socialistes, i un any després al Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD); però aviat el va deixar pel més esquerrà Sozialistischen Arbeiterpartei Deutschlands, que estava aliat amb el POUM a Espanya i amb el ILP (Independent Labour Party) a Gran Bretanya.

sergi liz ha dit...

Willy Brandt és la imatge de la setmana.

Anònim ha dit...

La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà. Corona el Puig Cardener, bressol històric de la ciutat i des d'on es contempla un bon panorama sobre el riu, ocupa l'espai de construccions religioses i civils més antigues. És, sens dubte, la imatge més clàssica i bonica de la ciutat.

El primer nom fa referència al capítol de canonges que acull, mentre que de la denominació de basílica correspon al títol atorgat l'any 1886 pel papa Lleó XIII. L'any 1931 fou declarada monument històrico-artístic de caràcter nacional.

Núria Codina Garcia

Elena García Carnero ha dit...

Aquest personatge és Willy Brandt. Va néixer a Lübeck el 1913 d'una família de conviccions socialdemòcrates. Es va unir al SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany).

«El més antic ‹Més antic   201 – 302 de 302   Més nou› El més recent»

Nosaltres som una part de la terra.